Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

diumenge 22 de gener de 2012

Ruta diferent, vent igualment

Pareix un bon dia per sortir en bici, però nomes pujar les Moles, senyala el temps que tindrem un dia cada vegada més ventós. A les 8 nomes han sortit Pomada, Xavi i Joan,que s’afegeixen al grup passat els Rejolars. També ens rebre’n Baratero i Andreu. Direcció a Traiguera es va pujant el nivell,ja que avui han vingut també Andreu R. Perico, Anna, Alfonso, Isa, Claudi, Jordi C., Pibe, Pau, Lluc, Ramon Angel, J.P. i la presencia estel·lar del Presi, on li hem pogut fer aquesta foto recuperant-se de l’esforç fet per voler arribar en les primeres posicions a Traiguera.
A La Jana em trencat direcció a Canet lo Roig, fent re-agrupament i seguint fins a Xert on hem arribat en diferents grups segons el nivell de cadascun i en la exigència d’una ruta a demés de dura, en un vent que encara que a vegades era a favor,també a vegades en ràfegues perilloses. A Sant Mateu parem al raser de la plaça de sempre i desprès de recuperar forces en un bon esmorzar de bocata, coles i cafès tornem junts direcció a Traiguera en l’anècdota sols del pinxaso de la roda de la bici de Andreu R al sortir de Sant Mateu. Passat el Cérvol i en la dificultat del vent de cara,decidim seguir per Panoràmica i arribem a Ulldecona pel camí de l’Olivar . Xerradeta i refresc a la porta de casa Jordi C, esperant repetir el diumenge que ve.

dissabte 21 de gener de 2012

EN EL TUNEL DEL VENT I A CALIG UN CAFE

Sortida numerosa per a ser dissabte, es veu que la gent es vol posar en forma ho més aviat possible, je, je, jo el primer, però les cames encara se noten cansades.
Damunt per a fer millor entrenament agafem un dia de vent i vent i més vent, la veritat que portem una bona ratxa.
El grup de la plaça ho formen: Iaio Castell, Doctor, Rafael, Fono, Alfonso y Anna, Pau, Fer i Andreu V, la gran novetat per a mi ja que no havíem coincidit mai, m’alegro de conèixer a un altre faldut ciclista. La meva pregunta es "I batiste?", ja que el dia abans vas preguntar pel foro si faríem carretera o btt i "el cicliste" va ser l’únic que va respondre que carretera, així que me trobo que agafo la de carretera per ell i el company que no hi es ¿?.
Tirem cap al barri i encara que a la plaça no fa vent, passades les moles canvia la historia i  cada vegada es fa més pesat el vent, endavant tirant com a 2 dimonis Iaio Castell i l’altre pirat que semblen 2 pollastres desplomats, fins i tot es va trencar el grup i ni se van adonar del mal que havien fet. Quan vas preguntar-li al Iaio per la ruta i la possibilitat d’anar pel Delta, em comenta que hem de buscar als Traiguerins, total que ens les trobem al barri Castell mateix però tot i així tirem cap a Traiguera amb la companyia de Joan i Pedro, 2 més per a la grupeta. 
Lo del vent al Cervol millor no descriure’l, criminal i pitjor encara el ritmo de Alfonso i l’altre pirat que tornava a repetir fins que a la ultima pujada abans de Traiguera va fer Pufff! i de cop i volta es va quedar sense benzina, je, je, tinc que esmorzar més fort pel proper dia. També tinc que dir que no volia passar de les 200 ppm fins que un especialista em digui que tinc, així que vas parar a les 199 i mort com un cuquet vas arribar a Traiguera. 
Ens re-agrupem i planifiquem la ruta, cap a Cervera i després a Benicarlo, encara que no arribem i fem una volta tonta per a tornar a Calig a on fem el caferet. El ritme casi sempre ho portaven Alfonso i Andreu.
De tornada punxadeta del Doctor per un camí de cabres i a la carretera de cara a Sant Rafael, pujadeta amb fort vent, vas tenir la sensació de que algú m’agafava amb una corda pel darrera, una mica com els hàmsters que peguen voltes a la ruleta de la gàbia, en aquet punt Rafael que diu que ja te prou i prisa, després a Sant Rafael Joan i Pedro també van cap a Traiguera i la resta que parlem de fer una mica més que encara es la una i hem d’aprofitar que ja no tindrem el vent de cara, així que girem cap a la Miliana, ens juntem amb Batiste (que s’havia dormit) i Guillem (Sta Barbara), i pel lligallo agafem les bruixes al km 7 per a fer la ultima pujadeta del dia.
Al final 102 km que se me han fet com a 200, he fet màxima de 203 ppm i de mitja 160, be! ja que els meus propòsits de moment son aquets, anar baixant quilets i entrenar més baix de pulsacions.  

diumenge 15 de gener de 2012

A LES COVES QUE VENEN ELS INDIOS

Avui diumenge la plaça estava "abarrotaaa", je, je, quina gentada, així com el dissabte només surten els més valents i que no tenen compromisos familiars o laborals, el diumenge es el dia que mos ajuntem tots.
La grupeta de sortida de les 9 la componen; Doctor, Lluc G, Batiste, Pomada, Pere, Jordi C, Pep R, JP, Rafael, Anna, Alfons, Claudi, Isa i la gran sorpresa del dia: Fede, que ha matinat i ha sortit a les 8:30, també com novetat al grup Lluis, Edu i jo que en mi línea habitual arribo l’últim, després de les moles s’afegeixen; Manel O, Roberto, l’únic valent que ha sortit a les 8 i per últim Joan que l’hem agafat abans de Traiguera, en total 20, tot un "Septimo de Caballeria", dels que quan vas en cotxe i ho veus sens sana enveja i penses que anar en un grup tant gran es lo més bonic del mon. No se en quin moment han pegat la volta els cunyats i Fede, penso que a Sant Mateu.
El títol m’ha vingut al cap per que unes quantes vegades tenia la sensació de que mos perseguia algú i pels "arreons" que es  pegaven tenien que ser "Indios" i dels roïns, tipus "Apaches" o "Siux", com diu un company meu "de-uni-do-com-plou", lo millor es que després de cada "arreon" sembla que ja no mos seguien i mos re-agrupàvem, però de seguida un altre arreon, així tot el matí.
El destí Les Coves de Vinromà, amb meta volant que jo personalment no he vist, fem coles, bocates (je, je, anècdota per a oblidar al respecte sobre un bocata que faltava i ha aparegut quan marxàvem), cafès i tornada pel mateix lloc, tornem a les persecucions dels "Indios" i cap al Fort d'Ulldecona.
En resum 30 km/h de mitja per a fer 106 km, jo particularment he acabat molt cansat, clar que part de la culpa com be m’ha comentat "Baratero" pot ser els 3 kg que tinc acumulats a la part baixa de la esquena, de fet es a on tinc més dolor ara mateix, com si me haguessin agafat 3 "Apaches" faltos de carinyo, menys mal que la cadira que tinc davant de l’ordinador es "acolchadeta", je, je, que alivio.
Bona sortida i tots contents, fins i tot "Bufalo-Bill Riba" que ha fet un pensament a Traiguera quan ja estàvem prop de casa i ha tornat a demostrar, que a vegades en lo cap se pot fer alló que no sembla possible en les cames.
Per a baixar els kg de més, tinc clar que hauré de fer algo més entre setmana, correr, piscina i/o anar en bici a la feina, etc, a veure que consigo.
En quant al tema de baixar les meues ppm, espero que fer més esport entre setmana m’ajudí, a banda provaré una altra cinta que tinc i sobre tot i el més important visita al cardiòleg; en 3h 30' tinc 170 ppm de mitja, però es que en una de les persecucions pels "Indios" abans d’arribar a la Salzadella de tornada he fet record personal d’aguantar 10' per sobre de les 200 ppm, la punta a les Moles 214 ppm ¿?

diumenge 8 de gener de 2012

A pels Masos

Desprès de les felicitacions i  els millors desitjos per al nou any 2012, sortim un bon grupet des de la Plaça Catalunya (com de costum) i en les intencions de rodar un rato per tal de anar cremant els torrons i demés excessos de les festes nadalenques. Dalt mateix de les Moles, ens trobem a Xavi Millan, Pau i Baratero, més endavant passat Sant Joan del Pas, Pomada i Joan, (este últim va girar mes endavant). Batiste en la bici nova, va pujant el ritme i Perico que no deixa escapar-lo el segueix; els demes ens anem trencant arribant al Barri Castell en diferents grups. Desprès de saludar als Traiguerins Joan i Vicent en el re-agrupament a la sortida de Sant Rafel, seguim la marxa direcció a Traiguera. Per davant, Batiste i Perico, seguits de Xavier, Pomada i Andreu, Pau, Xavi M.,Joan, JP, Doctor, Rafel, Baratero, Vicent, Lluc, Albert i Pep, anem arribant cadascun provant les forces personals. Sortim de Traiguera i anem junts fins al cruce de Cervera, on hi ha un altra pujada de ritme fins a Sant Mateu, on pensàvem parar i passar un dia tranquil, però NO, entre uns i altres, decidim seguir a "planejar" un rato per estirar cama, però la sorpresa es que passat la Salzadella, trenquem pels Masos, per fer un poc de muntanya. Andreu i Pep giren i els demes cada un al seu ritme, arribem a la font de dalt on fem la foto de grup.
La baixada la fem sense massa dificultats, però a un bon ritme fins a Sant Mateu (passant per Tirig). Entre policies i perits per el robo al bar que parem, ens serveixen bastant rapit i desprès de un merescut descans, fem unes coles, bocata i repes de cafe.Pau s'en va en sa mare en cotxe, que ha vingut a buscar-lo perquè es nota un tiron i no vol forçar i la resta marxem direcció Traiguera forçant fins tornar a trencar el grup. Els triatletes Xavier i Pomada han demostrat un bon nivell de forma, per estar a primers de temporada i ressaltar la superioritat de Perico i Batiste en la bici nova. Al arribar a la Plaça, està Pep esperant-nos en cara de fatigat, però segur que tornarà agafar un bon nivell per afrontar la QH 2012. Feliç any nou a tots.

Crònica per JP

dissabte 7 de gener de 2012

PRIMER DISSABTE DEL 2012; UN "DORMILÓN", UNA DESGRACIA I UNA VOLTA MOLT APROFITADA


El "Dormilon": no vull donar noms, per a que no s'emprenye Lluc B, uy! me se ha escapao!! je, je, suposo que encara esta dormint i per això encara avui diumenge no m'ha contestat. El dia abans havíem quedat i també em va dir que havia quedat amb Jordi Castell per a fer mtb, total que després d'esperar i no saber res, no mos queda una altra que fer amb la resta de compis carretera, la grupeta: Doctor, Lluc G, Fono, Anna, Isa, Alfons, Claudio, Fer, Jordi C i l'altre Jordi

La Desgracia: La noticia de que Mingo, "alma mater" de la penya va caure el dia de reis de la manera mes tonta i te una rotura del cap del radi, tots esperem que es recuperí lo més prompte possible: MOLTS D'ANIMS CAMPIÓ!

La Volta Aprofitada: Com sempre tirem de cara a Traiguera, no tenim molt clar que fer, però com que no hi ha vent tampoc mos preocupa la ruta i pensem en que potser que vingui algú Traiguerí. De moment, pugem les Moles a 20, com diria Mourinho ¿pero por qué? ¿por qué?…primera calentadeta que em fa dubtar de la meva forma física. A Traiguera i sense noticies de cap Traiguerí, a proposta d'Anna tirem cap a Tírig, el vent ja apreta mes per aquesta comarca i així abans d'arribar a Sant Matue a molt bon ritme, dexidim que la ruta será per la Valltorta però al revés, vol dir, de Sant Mateu cap a Tírig, sense arribar girar direcció a la Salzadella i tornar a Sant Mateu, per a fer cola-moset-café. 
De tornada ja es nota bastant més el vent que a primera hora, a destacar la gran col·laboració als relleus que va fer que tot el grup arribes juntet i a molt bon ritme fins a Traiguera. Després com el "Septimo de Caballería" i a fila de 2, arribem a Sant Rafael.
Tirem cap al poble i després de un despiste a on es fractura el grup en Sant Joan, tornem ajuntar-mos per a tirar per la carretera de la Miliana, anem cap a la Galera i al km 4 mes o menys girem per un desvío que dona al km 7 de la carretera de Godall, després de despedir a Claudio, a la pujada de les bruixes, es fa la selecció natural i torno a pensar que no estic fí, ja es el segon dia que no tinc ganes de lluitar i se me escapen els de davant, je, je, menys mal que al arribar dalt me vaig trobar amb la foto del dia, per tant com dia aquell "no estem tan mal…" Jordi C, que sembla que ha fet record de ppm dels últims 15 anys, com va aguantar davant, tot un crack!!
Per últim, baixem fins al poble tots junts menys jo i confirmo la sospita que tenía del dia de Cervera, des de les 2 caigudes baixant, una en mtb i una altra en carretera, ja fa 2 mesos baixo amb molta temó, no se jo, suposo que el temps ho cura tot, les ferides del cos si, però al cap veig que costa més, haurem de pujar millor, je, je, per a començar ara de moment toca perdre els kilets guanyats als nadals, tants de torrons i polvorons….
En resum 98 km i 28 de mitja, bones sensacions, molt per millorar i per tant a entrenar. 

Pd: No portava GPS i la veritat que tampoc vaig notar la diferencia, com que no li faig molt de cas, però va millor per a controlar ja que vaig acabar molt i molt cansat. 

Per Fermin.

dissabte 31 de desembre de 2011

Sant Silvestre

Avui últim dia de l'any hem fet la nostra pròpia Sant Silvestre, un grupet reduït que en principi a despertat dividit per les muntures però que ràpidament s'ha conjuntat per a fer una volteta tranquila per a gaudir de la companyia de la gent de la penya. El dia ventós no ha acompanyat massa però el bocadillet a St.Mateu no l'hem perdonat, allí hem estat a punt de veure un concert de la banda musical del poble però ja era hora de tornar i ens ho hem perdut, hem tornat per Cervera per a evitar l'excés de vent de la recta de Traiguera.
Així dons donem per tancada aquesta temporada que ens ha aportat la novetat del blog on tots hem participat i gaudit de les cròniques de Fermin-chu, el catàleg de fotos del senyor JP, de les primeres cròniques del Doctor ja ni ens en recordem ¿tornara a escriure?, "pluma sangrienta" fa dies que ja ni el veig ¿com estem? i d'un servidor mingo que us ha anat fent l'historial per a que pugeu recordar que vam fer els dissabtes i diumenges d'aquest any 2011 que avui acaba.
Gracies a tots i totes pels bons moments.

Ruta GPS Garmin

BON ANY 2012

dilluns 26 de desembre de 2011

A la Torreta - Secció MTB

Avui dia de Nadalet i aprofitant la coincidència que estava Jordi F. per aquí hem decidit anar a la Torreta, jo no sabia que ell no havia aconseguit mai arribar dalt de tot i per aquest motiu només dir-li hem va respondre que si que hi anàvem, pel matí un missatge de Rafel confirmant que també venia assegurava un trio en ganes de fer la pujada a peu més agraïda per la seva baixada "senderil"
A les nou del mati hem passat per la plaça a veure els companys de la penya, una bona grupeta s'hi han reunit per anar al lloc de costum Sant Mateu per a fer el café i baixar el menjar d'ahir Nadal. Nosaltres una vegada felicitats a tots hem començat a pedalar primer per l'asfalt del camí Montsià i després per camí de terra cap al Mas de Mulet, sense parar massa hem arribat al de Caldera on comença el sender de pujada cap a la Torreta. Aquest sender te trams ciclables, alguns obligats a peu i alguns on dependrà de les ganes del ciclista i la seva habilitat per a anar a cavall.
Les vistes de la vall eren espectaculars una mica de boirina però res destacable, si busqueu be trobareu a Jordí pedalejant. La pujada passa pel Corral de Tabola primer, el mal pas de la Trona després, el Mas de Rosalea i el Fornet on podreu beure una gelada aigua gracies al treball de manteniment que vam fer ja fa uns anys. La pujada continua sense descans la majoria del temps s'avança igual a peu que en bici, entre les pedres i el sender tant estret es fa dificil circular però tots pensem el mateix la baixada s'ho val.
Una vegada dalt en vistes al mar a Jordi se li ha escapat la frase però com a bon empeltat del poble ha dit "que bonic" jejeje jo esperava la típica "que macuuuu", jijijjjiij. El recorregut per aquí dalt es planer entre un mar de pedra de crestall ple de puntes i talls a la roca viva. Ja veiem la senyera a la punta més alta i comencem a olorar la fi de la pujada.
Ja hi som, els tres ho em aconseguit, al davant el Delta de l'Ebre al darrera la Serra de Godall i els Ports i nosaltres al punt més alt del Montsià.
Una vegada aquí hem jugat una mica al geocaching ja que aquí hi ha un tresor per a buscar, hem estat una bona estona fins que desesperat he baixat un singlet i allí l'hem trobat un contenidor amagat on si reuneixen tresors i un llibre on firmar els trobadors.
 Una vegada complerta la visita i gaudit de les vistes del poble i la seua vall:
Cap avall que toca "xalar" ara si baixem els seients, regulem les suspensions i sense presses baixem pel sender. Passant pels mateixos llocs per on hem pujat el camí es fa molt més curt, llevat d'algun pas més complicat es pot fer tot en bici, els sender canvia radicalment ara es una pista per on ficar la roda i baixar. En arribar al de Caldera emprenem la baixada del sender empalmant així dos senders aconseguint fer la baixada del Montsià més llarga.
En arribar baix al camí la sensació es que ha sigut curt, tant com costa pujar i baixar es un pim-pam, ens dirigim al poble pel lloc on em vingut i cap a les 12'45h ja hi som, al mateix passeig de l'estació ens despedim i ens dirigim cap a casa.