Avui un clàssic al calendari de la penya, la marató de Xerta en MTB, sis edicions en les que probablement hem estat a totes i com cada any l'hem fet a gaudir, parant als avituallaments, saludant a la gent dels pobles i gaudint del recorregut que poc a canviat en aquestes edicions.
Del poble sis representants ens hem reunit a la sortida marcada a les 9h del matí que s'ha retrasat una mica, aquest any neutralitzada fins a l'estació de Benifallet per a evitar accidents com el de l'any passat, només sortir de la Via Verda emprenem la pujada inicial on s'ha muntat un bon embotellament que ens ha fet caminar durant un bon tram.
Una vegada dalt hem pujat i baixat avançant a molta gent direcció al Pinell el sol i la calor començava a molestar, per sort ens hem desfet de la gentada arribant al primer avituallament on hem parat a menjar una mica.
Com que hem parat un grup de uns deu ens han avançat però no era el nostre problema ja que anem a gaudir de la ruta, emprenem els camins que ens porten cap a Pinell passant per la vora d'algun cirerer que mirem però encara els falta una mica, pujant i baixant em tornat a agafar i passar a la gent, després de la pujada al Coll Blanc hem entrat al tram més divertit de la marxa un sender llarg que majoritàriament fa baixada i que acaba arribant a les escales d'entrada a Miravet on acabava el primer tram cronometrat.
Mentre esperàvem l'arribada de la barcaça hem menjat be al avituallament, com tots els anys melo, fruit secs, codonyat i gominoles. Una vegada ben farts hem anat en busca de l'ombra dels arbres i ens hem endut una bona sorpresa, resulta que hem passat en la segona passada de gent així que sense voler hem agafat als que anaven per davant.
Una vegada al altre costat tornava a correr el rellotge i la gent a sortit com si s'acabes el mon, anem camí a Rasquera pujant com sempre, els camins que ens porten cap al poble estan ara asfaltats, la pujada fa que ens tornem a quedar tot sols Roberto, Manel i jo. Hem arribat a Rasquera on hem tornat a parar al avituallament ¿quant fa que hem parat al de Miravet? no molt la veritat, jjejejeje
La ruta a partir d'aquí la ruta puja i puja per a saltar per la serra de Cardo cap a Benifallet, passem per zones molt espectaculars paisatgisticament parlant però la calor apretant tant que només pensem en arribar al final on ens espera la dutxa.
Em arribat a Benifallet on ens esperava l'últim avituallament on ens hem posat les botes, després de creuar el riu pel pont de l'eix de l'Ebre hem tornat a entrar als camins que ens han portat per la ultima pujada sort que esta asfaltada cap a la ultima sendera, la que porta de nou al riu Canaletes emprenent la pujada a la estació de tren de Benifallet on acaba l'últim tram de cronometratge.
A partir d'aquí hem tornat a Xerta, el tram en teoria era per anar tranquils però, jejeje, això no podia ser hem tornat com sempre a "muerte morir" com diria Fermin, el tren ha perdut algun vago però al final tots junts ens em refrescat i menjat l'últim avituallament a l'estació de tren de Xerta en companyia de molta gent coneguda.
